Caiqué és una formació de cambra flamenca que exposa les arrels de la tradició flamenca (pals com tangos, buleries, alegries) en un marc sonor nou que combina els colors dels ritmes moderns, la improvisació, més aviat provinent del jazz, i la pròpia guitarra flamenca.

   Per això el nom: Caiqué, paraula caló que significa res o ningú. La recerca per omplir el res, és el que ha fet de Caiqué un so inconfusible.

   El tractament dels instruments com a una sola veu permet que tot sobresurti i res sigui protagonista a la vegada, creant una unitat sonora que recerca els límits expressius de cadascun d'ells.

   Caiqué, en ocasions, trenca amb les formes i estructures habituals aportant sonoritats noves i fresques amb energia i elegància.
 

   Aquesta petita formació neix el juny del 2012, després d'una llarga trajectòria conjunta dels seus fundadors Edgar Vilà i Miquel Portet, partícips d'altres projectes en l'àmbit flamenc, com a Contratiempo (espectacle de ball i percussió flamenca).

   La seva breu trajectòria ha passat per Manlleu, Sant Joan de les Abadesses, Torelló, Cadaqués, Vic, Barcelona, entre d’altres.
   

   El repertori consta de composicions originals i refresca a grans artistes del flamenc com Paco de Lucía, Vicente Amigo, Camarón de la Isla, entre altres, tots arranjats per Caiqué. ​

​

​

​

   Enguany, Caiqué presenta el seu primer treball discogràfic Arrels Blaves, on es fa palès el seu caràcter i la seva percepció del conjunt instrumental.
Els temes que componen el disc són del guitarrista de la formació Edgar Vilà, arranjats per Miquel Portet i Caiqué.

   A més a més, a Arrels Blaves hi trobem algunes col·laboracions especials de grandíssims músics i bellíssimes persones del nostre país: Jordi Bonell a la guitarra elèctrica i Pedro Javier a la guitarra espanyola, entre altres.
És un disc que a part de ser escoltat ha de ser sentit.

​

​​